seminaris Xátiva • estiu viu 2021

Iniciem, en aquests moments d’incertesa, una nova eta- pa d’autoformació conjunta, ara com estiu viu 2021 • seminaris, en una clara aposta per consolidar un mo del de formació encarnada: relacional i dialògic, col·laboratiu i afectiu… que puga servir no sols com lloc de trobada i intercanvi sinó, sobretot, de cre-acció singular i comú, de les dones i homes que participen i, alhora, d’interrelació, coordinació i associació entre organitzacions, col·lectius i associacions; estem doncs davant un compromís i una aposta esperançada, ferma i potent, per la transformació-mudança de les capacitats i, ací i ara, la gestació de plurals alliberaments.

I, en aquesta circumstància, el doble enfilall trenat i guia son les alfabetitzacions sociopolítiques i les emancipacions, totes dues accions concretes de les diverses subjectivitats en procés que configuren-constel·len la ciutadania; aquestes dues accions busquen i/o practiquen recombinar i/o recompondre: la pedagogia crítica, radical i popular, amb la democràcia absoluta i l’accen- tuació intensa en l’aprenentatge dialògic, mutu, cooperatiu, relacional, emancipador… amb el qual reiniciarem el procés d’experienciar els pensaments i de pensar les experiències… juntes i, d’aquesta manera, poder refer una altra hegemonia cultural-social, política…

I en aquest estiu viu anar fent que l’educació, la política… requerisquen no sols de la resistència sinó també de l’esforç d’activar la força generadora de les pràctiques, de les iniciatives, dels afectes, de les possibilitats… que sempre són les llavors de formes d’apoderament alternatiu i, com aferma Rosi Braidotti:
«aquesta praxi requereix obrir-se als altres i co-construir estructures socials alternatives i desitjos alternatius que sostinguen la labor de transformar el negatiu (…) és una manera de d’aprendre a viure la vida no-feixista».

Finalment, reprenem un paràgraf del text dels seminaris d’estiu 2012:
«Així doncs desitgem i requerim situar-nos en el procés obert i dinàmic de capacitar-nos, capacitar-se i capacitar en les habilitats i perícies necessàries per a reprendre el fil de la vocació i de l’artesania en l’educació puix són ambdues les que ens emplacen davant de “la condició específicament humana del compromís”, un compromís que cada vegada més és quasi absent en l’educació i la formació, però un compromís al qual hem de tornar, puix ell és el que ens possibilita l’ensenyar i aprendre el futur, com ens va deixar escrit Walter Benjamin».

I, és clar, cultivar la possibilitat de reconèixer que hi ha futur per a les dones i els homes, els éssers vius, la humanitat, la terra…

Pots baixar el PDF açí: