Guia per als cercles de conversa

La Guia per als Cercles de Conversa que ha estat elaborada en el marc del Pla Local de Formació d’Adults de Salt, i modificada i varificada a València, en difernets àmbits educatius i culturals, des del qual es pretén oferir espais formatius que faciliten el desenvolupament personal i les relacions interculturals, a través del diàleg i de la solidaritat, entre els diversos col·lectius de la comunitat saltenca, especialment entre els jóvens i les persones immigrades nouvingudes. Dins d’aquest espai formatiu, els Cercles de Conversa en valencià aposten pel coneixement de la llengua com a eina d’integració social, ja que permet la relació amb persones del país, l’accés al món laboral i als serveis públics i privats.

Diagnosi i implementació de plans territorials d’educació permanent

Aquests materials fruit de la investigació-acció volen ser una caixa de ferramentes per tal de construir de xarxes comunitàries emancipatòries (en aquest cas, lligades als processos formatius) i de xarxes d’intercanvi de coneixements, en definitiva, d’iniciar processos d’enxarxament estratègic.Inclouen una introducció als treballs concrets desenvolupats en els municipis inclosos al projecte, així com de les eines metodològiques emprades durant el procés. Unes eines que s’expliciten, però es presenten com a possibles i obertes a millores continuades; trobareu en el llibre els documents elaborats com a Línies d’Acció pels grups de treball de cadascun dels municipis. Unes línies d’acció que són el resultat del treball realitzat sobre els documents de Diagnosi de cada poble. Diagnosis que igualment són el resultat d’un treball comunitari, desenvolupat per persones de cada municipi, més o menys implicades (en qualsevol cas, voluntàriament compromeses) amb els processos formatius en l’àmbit local.

Guia per als cercles de cultura. el procés d’aprendre i ensenyar en l’educació permanent

Els materials que us presentem són fruit del treball real en les iniciatives formatives d’educació permanent que educadors/es i educands hem anat realitzant al llarg d’un llarg període de temps, a partir d’un procés de sistematització: acció-reflexió-acció sobre les pràctiques i experiències realitzades així com d’un profund i complex anàlisi d’altres propostes i experiències. El nostre ànim és plantejar alguns suggeriments i algunes possibilitats de treball cooperatiu, investigador, transversal… Entre educadores i educadors, tot rememorant Freire però també Ferrer i Guardia, Maria Zambrano i Marta Mata, la rica experiència desenvolupada al període republicà, i que compartim amb els moviments de renovació pedagògica dels quals formem part, amb Fernando Hernández i Anna Maria Piussi, i amb un llarg etcètera de dones i homes comuns com nosaltres, i vosaltres, quan feu les vostres aportacions, canvis i transformacions d’aquests materials.

Guia per a les históries de vida. Fer i pensar

Aquest text està compost de tres fragments diferenciats, independents i complementaris.
El primer d’ells (el fragment més llarg) aborda la nostra pràctica en Històries de vida, fer i pensar des del punt de vista de la complexitat de l’escriptura multimèdia. A partir d’aquesta complexitat de partida, el text va focalitzant progressivament l’atenció en l’escriptura específicament “audiovisual”, en els seus codis i models majoritaris, així com en les condicions específiques de la nostra pràctica pedagògica amb les imatges.
El segon fragment, titulat Cap a una pragmàtica de la complexitat, és una reflexió metodològica sobre les històries de vida en relació a la diversitat d’escriptures i temps implicats en la seua composició complexa. A partir d’un qüestionament sorgit en el nostre propi procés de treball, que ens plantejava a quin “model” ens acollíem o tractàvem de produir, he desenvolupat una sèrie de desplaçaments que m’han conduït a plantejar una pragmàtica de la complexitat com a línia de fuga possible de la noció mateixa de model.
L’últim fragment és més tècnic, més “acadèmic”. Pretén desenvolupar la noció de dispositiu tal com va ser suggerida en el treball teòric de Michel Foucault i prolongada per les aportacions complementàries de Giorgio Agamben, Gilles Deleuze i Roberto Esposito. És una espècie d’epíleg o llarga nota al peu sobre aquest concepte que considere fonamental aprofundir per a la millor comprensió de la nostra actualitat i les seues formes de producció i control de la subjectivitat.